EFTA: Noruega: feliços malgrat el temps

Índex

1. Història

2. Organització política i territorial

3. Demografia

4. Economia

5. Indicadors econòmics i socials

6. Indicadors mediambientals

7. Noruega en l’escena internacional

8. Webgrafia

Història

Pel que fa a la historia de Noruega, esdevé pacíficament un Estat independent quan el 1905 es dissol la unió amb Suècia mitjançant un referèndum. En aquest, celebrat el 13 d’agost, només es compten 184 en favor de la unió pels 368.208 per la independència. El príncep Carles de Dinamarca, després de guanyar el referèndum en favor de la monarquia (un altre!), serà coronat com a Haakon VII. Poc després, l’11 de juny de 1913, Noruega esdevindrà el primer país independent en formalitzar el sufragi universal masculí i femení.

Noruega va ser ocupada per les tropes nazis l’abril de 1940. Atès que Gran Bretanya era un aliat, la família reial noruega s’hi va exiliar. A Londres mateix, es va instal·lar el govern a l’exili fins l’alliberament del país. Al llarg de la guerra, especialment en els primers compassos del conflicte, el rei Haakon VII va mostrar gran coratge al no cedir en front les pressions alemanyes, la qual cosa l’ha convertit en una figura quasi mítica al país, on se’l considera un dels personatges clau del segle xx i de la història de Noruega. Va morir el 1957 i el va succeir Olaf V, pare de l’actual rei, Harald V, que regna des de 1991.

La descoberta d’extensos camps de petroli i de gas a les seves costes als anys seixanta han catapultat el país escandinau a quotes molt elevades de benestar, essent unànimement considerat un dels països més avançats alhora que un dels millors llocs on viure. Els noruecs van rebutjar formar part de la Unió Europea en un referèndum el 1994 (52.2%) però es van adherir a l’Espai Econòmic Europeu (EEE) —un mercat únic europeu sense haver de formar part de la Unió Europea (UE)— i a l’espai Schengen. El 2014, la parella noruega, ara separada, May-Britt Moser i Edvard Moser van ser guardonats amb el Premi Nobel de Medicina, la qual cosa evidencia que Noruega també és capdavanter en aquest aspecte.

Organització política i territorial

El Regne de Noruega és una monarquia constitucional, és a dir, el rei és el cap de l’Estat. Tot i això, les funcions executives i legislatives estan en mans d’òrgans escollits democràticament. A més, el rei és també el cap de l’Església de Noruega. Malgrat que 75% de la població pertany oficialment a l’Església, aquest percentatge ha disminuït progressivament les últimes dècades, i la majoria dels ciutadans es declaren no religiosos. El 2012, el Parlament noruec (Storting) va separar oficialment l’Església de l’Estat, atès que fins llavors el luteranisme era la religió oficial.

L’actual Primera Ministra, la segona dona en ser-ho en aquest país, és Erna Solberg, que governa en coalició amb el populista i ultra dretà Partit del Progrés en un govern en minoria des de les eleccions de 2013. Les legislatures són constitucionalment de quatre anys, és a dir, en principi, no es poden avançar eleccions. El Storting (Parlament) està format per 169 diputats. Malgrat haver estat sempre unicameral, fins una reformar de 2009, es dividia en dos “departaments”, que en la pràctica actuaven com una càmera alta i una baixa. El Storting està regit pel Presidium, que comprèn el President i cinc Vicepresidents de l’òrgan.

http://gfx.dagbladet.no/labrador/287/287609/28760960/jpg/active/978x.jpg

La capital i ciutat més gran del país és Oslo. El país compta 19 províncies (fylker), que responen a criteris històrics, i 428 municipis (kommuner). Les 19 províncies s’emmarquen en cinc regions (landsdeler): Nord-Norge, al nord, essent-ne Tromsø la capital; Trøndelag, zona situada al centre del país, té a Trondheim, centre de l’educació superior i recerca, per capital; Vestlandet, al sud-oest del territori; Sørlandet, al sud, és la regió més petita; i per acabar Østlandet, que abasteix el sud-est del país, compta amb Oslo de capital i acull, ella sola, la meitat de la població total. S’està estudiant reorganitzar el mapa territorial en set grans regions, però la comissió parlamentària que se n’ocupa encara no ha elaborat un informe definitiu.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Norway_counties.svg/2000px-Norway_counties.svg.png

Demografia

Noruega supera els 5 milions d’habitants. La major part de la població viu a la costa, per la climatologia tan adversa, amb un 80% de població ubicada en entorns urbans. Especialment el sud del país engloba més de la meitat de tots els habitants. La densitat de població és baixa, de 15.6 hab/km².

http://www.acitymap.com/wp-content/uploads/2015/06/Norway-Population-map.png

La piràmide contractiva de població evidencia que Noruega és un país molt desenvolupat. L’alta esperança de vida, amb una baixa fertilitat relativa (1.73, de les més altes d’Europa, però tot i així per sota del nivell de regeneració de 2), un esplèndid sistema de benestar, etc., fan que el pes de la gent gran sigui cada vegada més important. Cal dir que les polítiques de benestar social faciliten tenir fills, perquè es sufraguen part dels costos que això comporta. Tot i així, gràcies a la immigració, Noruega té un creixement poblacional de l’1.2%. Noruega acull, des de fa dècades, un gran nombre de refugiats polítics cercant asil, així com polonesos i lituans per motius laborals, suecs i danesos, i altres. El sud i el nord del país concentren la major part de la immigració, que escala el 2015 a un 15.6% de la població. El govern de dretes actual, especialment per la pressió del Partit del Progrés, està limitant els fluxos migratoris, alhora que regulant de forma més severa. L’atac d’Anders Behring Breivik el juny de 2011 contra el Partit Laborista, que va massacrar desenes de joves estudiants, està lligat amb la creixent hostilitat envers les polítiques en favor de l’acollida d’immigrants.

http://www.indexmundi.com/graphs/population-pyramids/norway-population-pyramid-2014.gif

https://www.ssb.no/a/en/static/folkemengde_en/fig-2010-03-11-02-en.gif

Economia

Noruega és el 32è major exportador del món i és, segons l’Economic Complexity Index (ECI) la 24ena economia és complexa del món. El petroli, cru i refinat, i el gas, suposen més del 50% del total de les exportacions, amb més de 90 bilions de dòlars. La pesca i l’aqüicultura són un dels sectors més importants, també pel prestigi, com és el cas del salmó. Noruega és el segon màxim exportar de peix, per darrere de la Xina i per davant de Tailàndia. Rússia és el principal mercat de marisc noruec. A més, exporta 136 productes amb avantatge comparatiu i té una balança comercial positiva (+55B$), amb exportacions per valor de 147 bilions de dòlars i importacions per valor de 91.9 bilions. En el gràfic, podem veure l’impacte de la crisi econòmica, especialment al 2008-2009. Malgrat l’enorme importància del petroli en l’economia noruega, la pràctica totalitat de l’energia és hidroelèctrica.

Indicadors econòmics i socials

Els indicadors econòmics són sovint una font d’estigma i segregació. Noruega és vista com un país molt ric i avançat. Però un país no es mesura per com tracta els rics, sinó per com tracta els pobres. Noruega té un PIB per càpita de 66.000$ amb una taxa de creixement del PIB de 2.2 el 2014. La taxa d’atur és del 4.5% i presentava el 2012 4.3 metges per cada 1000 habitants.

En les tres categories d’esperança de vida (homes, dones i mitjana general) Noruega està entre les vint primeres posicions, malgrat que no és capdavantera en aquest sentit, ja que Suïssa obté millors resultats. Un dels índexs més significatius a l’hora d’avaluar el nivell i qualitat de vida és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Segons els valors de 2014, tots els membres de l’EFTA estan en l’últim segment «very high human development». Noruega és la primera, Suïssa la tercera, Liechtenstein la tretzena i Islàndia és setzena. En la segona taula també sobre IDH, observem com Noruega és dels països amb menys desigualtats.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7n_M6pPVZReahJHtN9FGvyTIunTVJ8URqbVfwmlX0MYKXU47nvLeHCT8GZKqpnU5gd7o2nrKv0uhfcRWP4JnTjPq5Kf9VbcK3UANnkPo-QKuMQXqutYtfGG-v-v2e1PAGAkz5YWfmbQ/s1600/5.png

En termes de costos de vida, és ben sabut que Noruega és un dels països més cars del món. En aquest sentit, es posiciona en el 4rt lloc mundial segons l’IPC, i segon a nivell europeu. Dos altres membres de l’EFTA són igualment part d’alguns grup exclusiu de “països cars”: Suïssa i Islàndia. Liechtenstein, com és habitual, no apareix en l’índex. En la mateixa línia, l’Índex de Qualitat de Vida situa a Noruega en 8è lloc. En aquest cas, Suïssa encapçala el rànquing.

Si ens fixem en l’Índex de Progrés Social, Noruega ocupa la primera posició en el global. Hi ha tres subapartats: necessitats bàsiques, fonaments del benestar i oportunitats. En el primer, que tracta la sanitat, l’aigua, el refugi i la seguretat personal, el país nòrdic és 9è. Això s’explica perquè el seu sistema de salut és dels més avançats, però no arriba al nivell d’altres sistemes, com ara el francès. En el segon apartat (aquí, tercera columna), que engloba l’accés a coneixement bàsic, informació i comunicacions, sanitat i benestar i ecosistema sostenible, Noruega és primera amb 88.46 punts, dos punts per sobre del segon, Suïssa. L’últim element avaluat, oportunitats, on s’inclou l’educació superior, drets personals, llibertat personal, tolerància i inclusió, el domina Canadà, amb prop de 5 punts d’avantatge respecte Noruega, que és 9ena. La matrícula universitària és gratuïta i el matrimoni homosexual és reconegut des del 2009.

Hi ha 71 presos per cada 100.000 habitants, i Noruega té presons com la de Halden, que ha merescut el qualificatiu de “millor presó del món” per les condicions summament agradables en les que viuen els condemnats. Noruega destina 1.705% del seu pressupost a I+D+i, lluny de països com Corea del Sud (4.292), Suïssa (2.967) o Estats-Units (2.742), situant-se en 30ena plaça.

Indicadors mediambientals

Segons les dades del Banc Mundial de 2011, les emissions de CO2 per càpita de Noruega són de 9,2 tones, essent Qatar el primer amb 44 tones per persona, i els menors Burundi i Txad, amb 0 tones. Tant en relació als altres països de la EFTA com a la Unió Europea, Noruega emet més CO2 per càpita. Respecte a les grans potències mundials, Noruega està per sobre de la Xina (6,7), i per sota de Rússia (12,6) i Estats-Units (17). La mitjana mundial és de 4,9.

L’explotació del cru i del gas —indústria central de l’economia del país nòrdic— té greus efectes sobre el medi ambient perquè malgrat que la major part de les emissions de CO2 són el producte de la combustió, hi ha una mínima part resultat de l’extracció d’aquests combustibles fòssils. Tres grans companyies amb seu a Noruega s’han adherit al compromís de reducció d’emissions de CO2 (Business Emissions and Targets, CAIT): DNB ASA, el major grup financer del país; Statoil ASA, empresa del sector petroler i de gas; i Telenor Group, multinacional de telecomunicacions. L’Estat és soci majoritari en totes tres.

Noruega en l’escena internacional

Noruega és el país més gran en extensió de la EFTA, amb 384 802 km². Al llarg del treball hem anat comparant dades amb altres països de la EFTA i la UE, que ara no convé repetir. L’EFTA i la UE són els principals socis comercials del país escandinau, amb qui importa i exporta 75% dels béns. Cal tenir present el rol de Noruega en l’escena internacional com un país pacífic i pacifista. L’únic dels Premis Nobel que no s’atorga a Estocolm (Suècia) és el Premi Nobel de la Pau, que concedeix el Parlament Noruec a Oslo. En l’actualitat, en les converses per posar fi al conflicte entre les FARC i el govern colombià a l’Havana (Cuba), Noruega actua com a mediadora. En el molt recent informe publicat per l’ONU sobre índex de felicitat, encapçalat per Dinamarca, Noruega és el quart país més feliç del món, per darrere de Suïssa i Islàndia, també membres de l’EFTA. Quatre dels cinc primers són països del nord d’Europa, i tots cinc són economies molt desenvolupades, amb sistemes de benestar sòlids.