Índex
1. Història
2.
Organització política i
territorial
3.
Demografia
4.
Economia
5.
Indicadors econòmics i socials
6.
Indicadors mediambientals
7.
Noruega en l’escena internacional
8.
Webgrafia
Història
Pel
que fa a la historia de Noruega, esdevé pacíficament un Estat independent quan
el 1905 es dissol la unió amb Suècia mitjançant un referèndum. En aquest,
celebrat el 13 d’agost, només es compten 184 en favor de la unió pels 368.208
per la independència. El príncep Carles de Dinamarca, després de guanyar el referèndum
en favor de la monarquia (un altre!), serà coronat com a Haakon VII. Poc
després, l’11 de juny de 1913, Noruega esdevindrà el primer país independent en
formalitzar el sufragi universal masculí i femení.
Noruega
va ser ocupada per les tropes nazis l’abril de 1940. Atès que Gran Bretanya era
un aliat, la família reial noruega s’hi va exiliar. A Londres mateix, es va
instal·lar el govern a l’exili fins l’alliberament del país. Al llarg de la
guerra, especialment en els primers compassos del conflicte, el rei Haakon VII
va mostrar gran coratge al no cedir en front les pressions alemanyes, la qual
cosa l’ha convertit en una figura quasi mítica al país, on se’l considera un
dels personatges clau del segle xx
i de la història de Noruega. Va morir el 1957 i el va succeir Olaf V, pare de l’actual
rei, Harald V, que regna des de 1991.
La
descoberta d’extensos camps de petroli i de gas a les seves costes als anys
seixanta han catapultat el país escandinau a quotes molt elevades de benestar,
essent unànimement considerat un dels països més avançats alhora que un dels
millors llocs on viure. Els noruecs van rebutjar formar part de la Unió Europea
en un referèndum el 1994 (52.2%) però es van adherir a l’Espai Econòmic Europeu
(EEE) —un mercat únic europeu sense haver de formar part de la Unió Europea
(UE)— i a l’espai Schengen. El 2014, la parella noruega, ara separada,
May-Britt Moser i Edvard Moser van ser guardonats amb el Premi Nobel de
Medicina, la qual cosa evidencia que Noruega també és capdavanter en aquest
aspecte.
Organització política i
territorial
El
Regne de Noruega és una monarquia constitucional, és a dir, el rei és el cap de
l’Estat. Tot i això, les funcions executives i legislatives estan en mans
d’òrgans escollits democràticament. A més, el rei és també el cap de l’Església
de Noruega. Malgrat que 75% de la població pertany oficialment a l’Església,
aquest percentatge ha disminuït progressivament les últimes dècades, i la
majoria dels ciutadans es declaren no religiosos. El 2012, el Parlament noruec
(Storting) va separar oficialment l’Església de l’Estat, atès que fins llavors
el luteranisme era la religió oficial.
L’actual
Primera Ministra, la segona dona en ser-ho en aquest país, és Erna Solberg, que
governa en coalició amb el populista i ultra dretà Partit del Progrés en un
govern en minoria des de les eleccions de 2013. Les legislatures són
constitucionalment de quatre anys, és a dir, en principi, no es poden avançar
eleccions. El Storting (Parlament)
està format per 169 diputats. Malgrat haver estat sempre unicameral, fins una
reformar de 2009, es dividia en dos “departaments”, que en la pràctica actuaven
com una càmera alta i una baixa. El Storting
està regit pel Presidium, que comprèn el President i cinc Vicepresidents de
l’òrgan.
La
capital i ciutat més gran del país és Oslo. El país compta 19 províncies (fylker), que responen a criteris
històrics, i 428 municipis (kommuner).
Les 19 províncies s’emmarquen en cinc regions (landsdeler): Nord-Norge, al nord, essent-ne Tromsø la capital; Trøndelag,
zona situada al centre del país, té a Trondheim, centre de l’educació superior
i recerca, per capital; Vestlandet, al sud-oest del territori; Sørlandet, al
sud, és la regió més petita; i per acabar Østlandet, que abasteix el sud-est
del país, compta amb Oslo de capital i acull, ella sola, la meitat de la
població total. S’està estudiant reorganitzar el mapa territorial en set grans
regions, però la comissió parlamentària que se n’ocupa encara no ha elaborat un
informe definitiu.
Demografia
Noruega
supera els 5 milions d’habitants. La major part de la població viu a la costa,
per la climatologia tan adversa, amb un 80% de població ubicada en entorns
urbans. Especialment el sud del país engloba més de la meitat de tots els
habitants. La densitat de població és baixa, de 15.6 hab/km2.
La piràmide contractiva de
població evidencia que Noruega és un país molt desenvolupat. L’alta esperança
de vida, amb una baixa fertilitat relativa (1.73, de les més altes d’Europa,
però tot i així per sota del nivell de regeneració de 2), un esplèndid sistema
de benestar, etc., fan que el pes de la gent gran sigui cada vegada més
important. Cal dir que les polítiques de benestar social faciliten tenir fills,
perquè es sufraguen part dels costos que això comporta. Tot i així, gràcies a
la immigració, Noruega té un creixement poblacional de l’1.2%. Noruega acull,
des de fa dècades, un gran nombre de refugiats polítics cercant asil, així com
polonesos i lituans per motius laborals, suecs i danesos, i altres. El sud i el nord del país concentren la major part de la immigració, que
escala el 2015 a un 15.6% de la població. El govern de dretes actual,
especialment per la pressió del Partit del Progrés, està limitant els fluxos
migratoris, alhora que regulant de forma més severa. L’atac d’Anders Behring
Breivik el juny de 2011 contra el Partit Laborista, que va massacrar desenes de
joves estudiants, està lligat amb la creixent hostilitat envers les polítiques
en favor de l’acollida d’immigrants.
Economia
Noruega
és el 32è major exportador del món i és, segons l’Economic Complexity Index
(ECI) la 24ena economia és complexa del món. El petroli, cru i refinat, i el
gas, suposen més del 50% del total de les exportacions, amb més de 90 bilions
de dòlars. La pesca i l’aqüicultura són un dels sectors més importants, també
pel prestigi, com és el cas del salmó. Noruega és el segon màxim exportar de
peix, per darrere de la Xina i per davant de Tailàndia. Rússia és el principal
mercat de marisc noruec. A més, exporta 136 productes amb avantatge comparatiu
i té una balança comercial positiva (+55B$), amb exportacions per valor de 147
bilions de dòlars i importacions per valor de 91.9 bilions. En el gràfic, podem
veure l’impacte de la crisi econòmica, especialment al 2008-2009. Malgrat
l’enorme importància del petroli en l’economia noruega, la pràctica totalitat
de l’energia és hidroelèctrica.
Indicadors econòmics i socials
Els
indicadors econòmics són sovint una font d’estigma i segregació. Noruega és
vista com un país molt ric i avançat. Però un país no es mesura per com tracta
els rics, sinó per com tracta els pobres. Noruega té un PIB per càpita de
66.000$ amb una taxa de creixement del PIB de 2.2 el 2014. La taxa d’atur és
del 4.5% i presentava el 2012 4.3 metges per cada 1000 habitants.
En les tres categories
d’esperança de vida (homes, dones i mitjana general) Noruega està entre les
vint primeres posicions, malgrat que no és capdavantera en aquest sentit, ja
que Suïssa obté millors resultats. Un dels índexs més significatius a l’hora
d’avaluar el nivell i qualitat de vida és l’Índex de Desenvolupament Humà
(IDH). Segons els valors de 2014, tots els membres de l’EFTA estan en l’últim
segment «very high human development». Noruega és la primera, Suïssa la
tercera, Liechtenstein la tretzena i Islàndia és setzena. En la segona taula
també sobre IDH, observem com Noruega és dels països amb menys desigualtats.
En termes de costos de vida,
és ben sabut que Noruega és un dels països més cars del món. En aquest sentit,
es posiciona en el 4rt lloc mundial segons l’IPC, i segon a nivell europeu. Dos
altres membres de l’EFTA són igualment part d’alguns grup exclusiu de “països
cars”: Suïssa i Islàndia. Liechtenstein, com és habitual, no apareix en
l’índex. En la mateixa línia, l’Índex de Qualitat de Vida
situa a Noruega en 8è lloc. En aquest cas, Suïssa encapçala el rànquing.
Si ens
fixem en l’Índex de Progrés Social, Noruega ocupa la primera posició en el
global. Hi ha tres subapartats: necessitats bàsiques, fonaments del benestar i
oportunitats. En el primer, que tracta la sanitat, l’aigua, el refugi i la
seguretat personal, el país nòrdic és 9è. Això s’explica perquè el seu sistema
de salut és dels més avançats, però no arriba al nivell d’altres sistemes, com
ara el francès. En el segon apartat (aquí, tercera columna), que engloba
l’accés a coneixement bàsic, informació i comunicacions, sanitat i benestar i
ecosistema sostenible, Noruega és primera amb 88.46 punts, dos punts per sobre
del segon, Suïssa. L’últim element avaluat, oportunitats, on s’inclou
l’educació superior, drets personals, llibertat personal, tolerància i
inclusió, el domina Canadà, amb prop de 5 punts d’avantatge respecte Noruega,
que és 9ena. La matrícula universitària és gratuïta i el
matrimoni homosexual és reconegut des del 2009.
Hi
ha 71 presos per cada 100.000 habitants, i Noruega té presons com la de Halden,
que ha merescut el qualificatiu de “millor presó del món” per les condicions
summament agradables en les que viuen els condemnats. Noruega destina 1.705%
del seu pressupost a I+D+i, lluny de països com Corea del Sud (4.292), Suïssa
(2.967) o Estats-Units (2.742), situant-se en 30ena plaça.
Indicadors mediambientals
Segons
les dades del Banc Mundial de 2011, les emissions de CO2 per càpita de Noruega
són de 9,2 tones, essent Qatar el primer amb 44 tones per persona, i els menors
Burundi i Txad, amb 0 tones. Tant en relació als altres països de la EFTA com a
la Unió Europea, Noruega emet més CO2 per càpita. Respecte a les grans
potències mundials, Noruega està per sobre de la Xina (6,7), i per sota de
Rússia (12,6) i Estats-Units (17). La mitjana mundial és de 4,9.
L’explotació
del cru i del gas —indústria central de l’economia del país nòrdic— té greus
efectes sobre el medi ambient perquè malgrat que la major part de les emissions
de CO2 són el producte de la combustió, hi ha una mínima part resultat de
l’extracció d’aquests combustibles fòssils. Tres grans companyies amb seu a
Noruega s’han adherit al compromís de reducció d’emissions de CO2 (Business
Emissions and Targets, CAIT): DNB ASA, el major grup financer del país; Statoil
ASA, empresa del sector petroler i de gas; i Telenor Group, multinacional de
telecomunicacions. L’Estat és soci majoritari en totes tres.
Noruega en l’escena
internacional
Noruega
és el país més gran en extensió de la EFTA, amb 384 802 km2. Al
llarg del treball hem anat comparant dades amb altres països de la EFTA i la
UE, que ara no convé repetir. L’EFTA i la UE són els principals socis
comercials del país escandinau, amb qui importa i exporta 75% dels béns. Cal
tenir present el rol de Noruega en l’escena internacional com un país pacífic i
pacifista. L’únic dels Premis Nobel que no s’atorga a Estocolm (Suècia) és el
Premi Nobel de la Pau, que concedeix el Parlament Noruec a Oslo. En
l’actualitat, en les converses per posar fi al conflicte entre les FARC i el
govern colombià a l’Havana (Cuba), Noruega actua com a mediadora. En el molt
recent informe publicat per l’ONU sobre índex de felicitat, encapçalat per
Dinamarca, Noruega és el quart país més feliç del món, per darrere de Suïssa i
Islàndia, també membres de l’EFTA. Quatre dels cinc primers són països del nord
d’Europa, i tots cinc són economies molt desenvolupades, amb sistemes de
benestar sòlids.
Webgrafia
Banc Mundial: http://data.worldbank.org/country/norway
CAIT, Climate Data Explorer: http://cait.wri.org/
Diari ARA:
http://www.ara.cat/societat/Cinc-dEuropa-lideren-ranquing-felicos_0_1541845885.html
EFTA: http://www.efta.int/
Eurostat: http://ec.europa.eu/eurostat/web/
Martin Prosperity Institute, The
Global Creativity Index, 2015.
MIT, Atlas: http://atlas.media.mit.edu/en/
Nacions Unides, IDH: http://hdr.undp.org/es/content/el-%C3%ADndice-de-desarrollo-humano-idh
Social Progress Index: http://www.socialprogressimperative.org/data/spi
Time, “Inside the world’s most humane prison”, http://content.time.com/time/photogallery/0,29307,1989083,00.html