En termes d’organització política, la EFTA és molt diversa. Per
una banda, hi ha dues monarquies constitucionals (Liechtenstein i
Noruega) i, per l’altra, Islàndia i Suïssa gaudeixen d’un
sistema republicà. En aquest cas, el model islandès és una
república parlamentària mentre que el model suís és difícilment
qualificable: república federal directorial. Noruega és el país
més gran, amb 384 802 km2, mentre que Liechtenstein només
en té 160. Suïssa i Islàndia són països relativament petits, amb
41 285 i 103 000 km2 respectivament.
La Unió Europea genera aproximadament un 20-30% del PIB mundial,
essent la primera economia mundial, mentre que els països de la EFTA
se situen entre l’1 i el 2%. En aquest sentit, la UE és la
veritable potència regional europea. En termes de PIB per càpita,
tots els països de la EFTA obtenen millors resultats que la mitjana
europea de 2014 (EUROSTAT): Islàndia 119%, Liechtenstein 150%,
Suïssa 162% i Noruega 178%.
Pel que fa als indicadors socials, en dades dels anys 2012-2013, els
països de la EFTA mostren resultats més favorables que el conjunt
de la UE. Tant l’esperança de vida (en homes i dones), com la taxa
de creixement són superiors als de la UE. De fet, tant segons el
World Health Organization (2013) com segons Nacions Unides
(2010-2015) Suïssa se situa en el Top 10 de les tres categories en
esperança de vida: mitjana general, homes i dones. Únicament un
país de l’Europa dels 28 té aquest privilegi: Itàlia. Els altres
Estats membres de l’EFTA es posicionen entre les vint primeres
places en les tres esferes.
En un altre ordre de coses, la densitat de població de Liechtenstein
és de 230/km2 (57è), la de Suïssa és de
201/km2 (65è), la de Noruega és de 15.6/km2
(209è) i la d’Islàndia és de 3.21/km2
(235è). Si la Unió Europea entrés en aquest rànquing,
s’estima que tindria 116 habitants per km2, emplaçant-se
en 95ena plaça.
Un dels índexs més significatius a l’hora d’avaluar el nivell i
qualitat de vida és l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH).
Segons els valors de 2014, tots els membres de l’EFTA estan en
l’últim segment «very high human development». Noruega és
la primera, Suïssa la tercera, Liechtenstein la tretzena i Islàndia
és setzena. Diversos països de la UE també s’instal·len en els
llocs capdavanters. No obstant això, existeix un altre índex que
ens sembla especialment rellevant: l’Índex de Progrés Social
(Social Progress Index). Liechtenstein no hi apareix. L’índex
es divideix en tres apartats: necessitats bàsiques (nutrició,
atenció mèdica bàsica, aigua, seguretat personal, etc.), fonaments
del benestar (accés a coneixement bàsic, informació i
comunicacions, sanitat i benestar i ecosistema sostenible) i
oportunitats (drets personals, llibertat personal, tolerància i
inclusió, i accés a educació avançada). En termes generals,
Noruega és el primer de la llista, Suïssa el tercer i Islàndia el
quart. Per tant, exceptuant Liechtenstein, que no apareix en diversos
rànquings, Noruega, Suïssa i Islàndia encapçalen els principals
indicadors socials.
